La por al cinema segueix vigent

La por és allò que intentem evitar però hi ha qui en gaudeix, per exemple l'Àngel Sala, director del Festival Internacional de Cinema de Sitges, i la Luna, directora de cinema.
han parlat sobre l'evolució d'aquest gènere del cinema. coincideixen en dir, que l'espectador normal no passa por al cine, ja que les produccions que arriben a tot arreu no s'arrisquen. les produccions vàlides per a portar el terme por escrit en la seva sinopsis són aquelles de sèrie B. el problema és que les grans produccions ja han establert un tipus de públic que costarà molt de moure. la por al cinema segueix vigent, falta fer arribar al gran públic les produccions que el defensen de manera seriosa.

Carles Sentís, un periodista entre dos segles.

Un espectador. Així es considera Carles Sentís després de tota una vida participant i narrant els esdeveniment més importants que han succeït a Catalunya i al món durant segle passat. Amb 95 anys aquest periodista nat ha explicat com treballava quan va començar en el periodisme, la seva joventut a l'Ateneu de Barcelona i el seu viatge en un camió de Murcia a Barcelona. A part d'això no ha tingut cap problema en resoldre les qüestions que els moderadors i els assistens li han volgut proposar.

Cal integrar la por

Michel Maffesoli sens dubte una eminència en sociologia ha sigut capaç de resumir una conferència, inicialment planificada per una hora, en trenta minuts sobre el tractament de la por en la societat post-moderna. Ha sigut una de les conferències més profundes en la que s'ha fet referència a conceptes com la dialèctica, l'homo demens i el monoteisme. Segons ell la publicitat i els mitjans de comunicació estan integrant conceptes moralment incorrectes la qual cosa crea una dualitat entre discurs oficial, el que les autoritats envien, i l'oficiós o cotidià, que s'assoleix a partir de l'entorn social en què vivim. Cal fer un bon ús de la por i cal integrar-la juntament amb el mal en la nostra vida, aquesta és la idea essencial de la ponència.

Por periodística

Arrel de la mort de la periodista rusa Anna Politkovskaya, la conferència tracta sobre la por dels periodistes en cubrir certs conflictes polítics. Aquest fet ha despertat una forta inquietut sobre el estat de la llibertat de premsa i expressió en l'antiga República soviètica. Els convidats a la conferència, han transmès la seva preocupació i han donat el seu punt de vista sobre com millorar-ho.

L'etern record de Dolce&Gabbana

Avui, durant la conferència Por a la publicitat? Els reguladors tenen la paraula, em pogut gaudir de la participació de José Domingo Gómez Castallo, directo general d'Autocontrol, Josep María Carbonell, director del CAC, i de Ildefonso García-Serena, degà del Col·legi de Publicitaris.

L'acte ha girat entorn les normes que té la publicitat i les males condicions a les que estan sotmesos, doncs són moltes vegades l'ase dels cops, com afirma Domingo Gómez Castallo. La publicitat té la culpa de molts problemes com l'anorèxia, el sobrepés, l'alcoholisme, per això hi ha tantes lleis que la regulen, més de 400 normes a seguir, com a dit el director d'Autocontrol. García-Serena ha ennumerat "10 punyalades i un tret de gràcia" quan ha parlat de la publicitat, i ha dit que la publicitat agrada a tothom, però també que és la víctima quan hi ha algun problema. Ambdòs s'han referit, de forma paral·lela, al cas Dolce&Gabbana, en el que el segon ha defensat que potser era exagerada tota la polèmica i el primer ha dit que considerava normal la polèmica, doncs pel context de violència de gènere que viu Espanya podia ferir sensibilitats.

Finalment ha parlat el director del CAC, que ha analitzat els parlaments dels seus dos predecessors i ha ennumerat moltes de les funcions i el perquè d'algunes decissions d'aquest organisme.

Els tabús de l'humor

Ahir, durant la conferència Comunicar sense por. L'humor com a antídot, va succeir el mateix que havia passat amb conferències com la de Només hem de tenir por de la por, és a dir, els assistents van veure com Manel Fuentes i Carles Capdevila no podien venir, pel que es van quedar amb una petita decepció, doncs Francesc Orteu, guionista del nou programa de Sardà, no va complir amb les expectatives. Amb tot, les fantàstiques imitacions d'en Bruno Oro, col·laborador dels programes Polònia i Minoria Absoluta, van amenitzar la conferència.

Mentre teníem un molest xiulet de fons, els participants van començar a parlar dels tabús de l'humor, que no són altres com la religió, la mort i el futbol (bàsicament). Però van parlar del que fa por, i van concloure que tot el que surt del normal éns fa por o, com va dir Bruno Oro, "les pors veritablement poderoses són les irracionals, són incontrolables".

Homenatge als mites clàssics del cinema

S’ha fet una dura crítica als crítics de cinema i novel·la fantàstica de terror , ja que aquets deixen el gènere com a inferior a la comèdia, drama,etc. El cinema d’avui dia ha perdut l’essència aquella que tenien els clàssics, aquestes tenien l’arrel en la cultura humana, el cinema d’avui tot es obi. El que s’ha de fer és adaptar l’essència dels clàssics al a l’actualitat.

Xavi Llobet